Daraawiish

L'Estat dels daraawiish o Estat dels dervixos (somali: Dawlada daraawiish; àrab: دولة الدراويش, Dawlat ad-darāwīx) fou un estat del clan dhulbahante fundat pel cap somali Diiriye Guure i per Ismaaciil Mire, que va durar del 1895 al 1921 (en guerra santa entre 1899 i 1905 i entre 1909 i 1920). Fou bàsicament un moviment de resistència a la colonització, dirigit contra britànics i italians i contra els etíops.^[1]

Els territoris comprengueren les parts de la Somàlia Britànica dominades per Maxamed entre 1898 i 1904. El seu moviment fou reconegut de fet com a estat, «Estat dels dervixos», el 1905 amb domini sobre una part del territori de la Somàlia Italiana entre els sultanats d'Obbia i Majertin i després del 1909 tot l'interior de la Somàlia Britànica. El seu estat va estar basat en els dervixos (daraawiish).

Els daraawish poden ser considerats un estat perquè van reunir-ne les característiques: un territori, una població i un govern sobirà. Però mai va poder superar les estructures de clan que dominaven els somalis. L'islam va servir de cobertura ideològica al moviment, ja que un dervix era un creient musulmà que feia vot de pobresa i austeritat al servei d'Al·là i la seva comunitat.

La direcció del moviment correspongué al cap religiós, Sayid Maxamed conegut com «el Mul·là» (després despectivament Mad Mullah). El moviment tot i que emparentat amb l'anterior moviment dels dervixos de Sudan, no hi va tenir cap relació orgànica. La història del moviment és bàsicament la història de Maxamed.